Marc Teòric

                                                          Marc Teòric

1.2 INTRODUCCIÓ. JOC I TIPUS

El joc és una activitat inherent al ser humà. Es una activitat en la qual se realitza en la finalitat d’una diversió, generalment marcant unes regles determinades.

Tots nosaltres hem aprés a relacionar-nos amb el nostre àmbit familiar, material, social i cultural a través del joc. Es tracta d'un concepte molt ric, ampli i versàtil en el qual implica una difícil categorització. Hi ha moltes definicions diferents de joc, com per exemple el diccionari de la Reial Acadèmia defineix joc com; un exercici recreatiu sotmès a regles en el qual es guanya o es perd. Es pot afirmar que el joc, com qualsevol realitat sociocultural, és impossible de definir en termes absoluts i per això anem a ficar alguns exemples de autors coneguts.

Segons Huizinga (1938), el joc es és una acció o ocupació lliure, que es desenrotlla dins d'uns límits temporals i espacials determinats, segons regles absolutament obligatòries, encara que lliurement acceptades, acció que té fi en si mateixa i va acompanyada d'un sentiment de tensió i alegria i de la consciència de ser d'un altre mode que en la vida corrent.

Segons Cagigal (1996), el joc es L’acció lliure, espontània, desinteressada i intranscendent que s'efectua en una limitació temporal i espacial de la vida habitual, d'acord amb determinades regles, establides o improvisades i l'element informatiu de la qual és la tensió.

En conclusió, aquestos autors inclouen en les seues definicions una sèrie de característiques comuns a totes les visions, de les que algunes de les més representatives són;

• -El joc es una activitat lliure en el qual ningú està obligat a jugar.

• -Té un caràcter incert al ser una activitat creativa, espontània i original, el resultat final del joc fluctua constantment, la qual cosa motiva la presència d'una agradable incertesa que ens captiva a tots.

• -És una activitat convencional, ja que tot joc és el resultat d'un acord social establit pels jugadors que dissenyen el joc i determinen la seua orde intern, amb les seues limitacions i les seues regles.

Hi ha nombrosos tipus de jocs, com el jocs de rol, on el participant assumeix un determinat paper o personalitat concreta , d'estratègia on se requereix d'intel·ligència i de planificació, com els escacs o les dames , de taula com el seu nom ho indica, necessiten d'un suport perquè les persones juguen ,i de naipes com el pòquer.

També, trobem els jocs esportius, que són aquells on s’implica el moviment corporal i l’exercici físic. Devís i Peiró (1992) ens acosten a aquest món amb una precisa classificació:

• _ Jocs esportius de bat i camp

• _ Jocs esportius de blanc i diana

• _ Jocs esportius de canxa dividida

• _ Jocs esportius de mur o paret

• _ Jocs esportius d’invasió

Un altra classificació, en aquest cas de Moreno Palos (1992). L’autor, divideix els jocs en base a l’activitat motriu, els divideix en aquestes categories:

• _ Jocs esportius de locomoció

• _Jocs esportius de llançament a distància

• _Jocs esportius de llançament de precisió

• _Jocs esportius de pilota i baló

• _ Jocs esportius de lluita

• _Jocs esportius de força

• _ Jocs esportius nàutics i aquàtics

• _ Jocs esportius amb animals

• _ Jocs esportius d’habilitat en el treball

• _ diversos no classificats

No obstant no ens podem oblidar dels coneguts com a jocs populars o tradicionals. Són aquells que han anat passant de generació en generació al llarg del temps i, que a pesar de tot, continuen divertint i entretenint als xiquets. Com per exemple; botar a la corda, el joc del mocador, les boletes, el baldufa o trompa, les carreres de sacs, el pilleta pilleta o el joc de la goma.

I per finalitzar, tampoc podem oblidar el fet de que hi ha molts d'estos jocs tradicionals que no van dirigits a un públic infantil sinó que són els adults els que es diverteixen amb ells. Aquest seria el cas, per exemple, del conegut joc de la petanca, la pilota basca que és propi del País Basc o el joc de la granota, que rep diversos noms segons el país en què es jugue.



1.3 DEL JOC A L´ESPORT

Ara que ja sabem ben bé el que es un joc, passem a nombrar aquells trets que el diferencien de l’esport
L’esport, per a Hernandez Moreno (1994), es una situació motriu de competició, reglada, de caràcter lúdic i institucionalitzada.

Des de sempre la necessitat dels humans ha sigut crear jocs de forma lúdica i espontània. Hi ha indicis com utensilis i estructures que suggereixen que els xinesos ja practicaven activitats esportives des del 4000 aC. La gimnàstica sembla que fou un esport popular a l'antiga Xina. Els monuments als faraons indiquen que una quantitat considerable d'esports, com la natació i la pesca esportiva, foren dissenyats i regulats fa milers d'anys a l'Antic Egipte. Altres esports egipcis inclouen el llançament de javelina, el salt d'altura i la lluita. Alguns esport de l'Antiga Pèrsia com l'art marcial iranià de Zourkhaneh es troben lligats a les habilitats en la batalla. Entre d'altres esports originals de Pèrsia estan el polo i la justa.

Una extensa varietat d'esports ja estaven establert en l'època de l'Antiga Grècia, i la cultura militar i el desenvolupament dels esports a Grècia s'influïren mútuament. Els esports es convertiren en una part tan important de la seva cultura que els grecs crearen els Jocs Olímpics que es disputaven, en temps antics, cada quatre anys en una petita població anomenada Olímpia.

Els esports augmentaren la seva capacitat d'organització i regulació des de l'antiga Grècia fins a l'actualitat. La industrialització permeté incrementar el temps d'oci dels ciutadans dels països desenvolupats, conduint-los així a un increment del temps dedicat a veure competicions esportives, una major participació en activitats esportives i una major accessibilitat. Aquestes pautes continuaran amb l'arribada dels mitjans de comunicació de masses.

Però el que no podem negar es que l’esport ha sigut reglat i institucionalitzat per una institució per tal de competir, però que principalment ha sigut descobert a partir d’un joc. Un joc espontani, aparegut a una zona concreta del món i amb caràcter lúdic.

Les qüestions relatives al joc i a l'esport han tingut tendència a organitzar-se al llarg d'aquest segle d'una forma desorganitzada. Moltes vegades, els esdeveniments sobrepassen la capacitat que tenim d'analitzar-lo en temps real. Si en una primera fase tota la dinàmica de desenvolupament de l'esport es processa a una velocitat relativament lenta, en una segona fase, sobretot a partir del anys seixanta, tot va començar a desencadenar-se amb una dimensió i estructura de temps com no havia estat habitual fins aleshores. En realitat, a partir de l'entrada de la televisió en els Jocs Olímpics de Roma realitzats l'any 1960, tot el procés de desenvolupament de l'esport va adquirir noves dinàmiques que el transformaren en una activitat de dimensió planetària tal com avui la coneixem . Com a conseqüència, clarificar i comprendre el concepte d'esport, les seves funcions i la seva representació en l'àmbit social, és una tasca necessària i urgent, però no és una tasca fàcil, en la mesura que té a veure no només amb els problemes que es deriven de la relació amb l'organització en general, sinó que també, i amb major intensitat guarda relació amb l'organització de l'esport en particular.

Quan estem en la situació d'organitzar, planificar i gestionar les pràctiques esportives d'una modalitat d'un grup, d'una col·lectivitat, o d'una comunitat, ens trobem com a punt de partida amb enormes dificultats en la definició dels objectius, de les estratègies, dels plans, dels programes, i dels projectes d'acció, sobretot si no som posseïdors d'una idea clara i operacional de les diferents dimensions organitzatives que el fenomen esportiu pot assumir. Això és així perquè l'esport té una unitat, però no és unitari. Per tant, una idea clara del concepte d'esport serà una eina operacional que ens pot evitar enormes i interminables discussions, que no només no porten enlloc, sinó que demostren una enorme inseguretat de qui comet tal tasca.



1.4. JOCS DE COOPERACIÓ


1.4.1 Definició

Els jocs de cooperació (o cooperatius), son jocs en els quals es essencial la col•elaboració entre participants. Estos jocs posen en qüestió els mecanismes dels jocs competitius i son antagònics i esportius, creant un clima distès i favorable a la cooperació del grup.
Pretenen que totes les persones participem, i evitar l’exclusió/discriminació el punt central del joc.

Eviten el estereotip del "bon" o "mal" jugador, en quan que tot el grup funciona com un conjunt en el que cada persona pot aportar diferents habilitats i/o capacitats.

1.4.2 Característiques

• · Afavorir la participació de tots els alumnes encara que els seus nivell siga heterogeni.

• · Permetre el contacte amb el grup.

• · Afavorir la coordinació de moviments i la cooperació.

• · Desenvolupar la col·laboració de tots els membres del grup.

• · Sensibilitzar sobre la idea del treball cooperatiu.

• · Promoure la sociabilitat dels participants.

• · Desenvolupar el esperit cooperatiu del grup per assolir les metes proposades.

• · Per a fer aquest tipus de jocs se poden utilitzar tot tipus de materials com poden ser:

• · anelles

• · globus

• · cons

• · estores

• · pilotes

1.4.3 Exemples

Ø Nom del joc: L'illa

Ø Tipologia de joc: Jocs de cooperació

Ø Organització del grup i l’espai: Amb clarió es delimita un espai en el sòl. En el centre es traça amb clarió un cercle el diàmetre del qual és un poc superior al d'un disc volador, aquest espai representa un llac i el cercle central és l'illa. Es tracta d’un joc de grup, i tot el grup te la mateixa finalitat, aconseguir que el disc arribe a l’illa.

Ø Material: clarió, pilotes i un disc volador

Ø Descripció del joc: El joc s'inicia col·locant un disc volador dins de l'espai delimitat en el sòl. Els jugadors se situen fora del dit espai. Entre la meitat i dos terços dels participants tenen una pilota. A un senyal, els que tenen pilota la llancen tractant de colpejar el disc volador. Ningú pot xafar, en cap moment, dins de l'espai tancat. L'objectiu del grup és aconseguir que el disc arribe a l'illa, és a dir, queda dipositat completament en el cercle central.



1.5. JOCS D’OPOSICIÓ


1.5.1Definició
Son aquells jocs on existeixen dos oponents que s’enfronten entre ells mateixa amb la finalitat d’obtenir millor resultat en la finalitat comuna del joc.

1.5.2 Característiques
Les relacions espacials que podem trobar als jocs son:

- Un espai comú per als oponents; com per exemple el joc “fora del meu castell”; es aquell on dos oponents lluiten per desplaçar al altre fora de la zona delimitada. En aquest espai podem trobar una participació simultània com es en la del joc anomenat anteriorment, o participació alternativa com pot ser al joc de la petanca.

- Un espai per a cadascú, com per exemple el joc de “la corda” ; es aquell joc on dos participants situats a dues zones delimitades per una línia al terra deuen mitjançant la força fer traspassar unes marques que existeixen a aquesta corda al terreny del oponent. Ací també podem trobar una participació simultània com es la del joc anteriorment anomenat, o participació alternativa com pot ser la del joc de la indiaka.
Factors que intervenen al joc:

-Les relacions de contracomunicació van a afectar directament a les accions motrius i per tant a les decisions del oponent. Aquestes accions es poden realitzar mitjançant:

- El contacte corporal --> Tombar a un oponent

- La manipulació d’un objecte --> Interceptar un baló

- Canvi de rols de caràcter negatiu --> Al joc del mocador.

-Per a finalitzar aquest punt direm que els jocs d’oposició exigeixen que els protagonistes hagin de prendre decisions, anticipar-se, descodificar els missatges dels altres o dur a terme estratègies motrius per optimitzar al màxim aquest tipus de conductes motrius. Aquest grup de situacions pot servir per fomentar les conductes associades al desafiament, la competitivitat o la resolució de problemes. Serà convenient treballar amb totes les classes de lògiques internes que ofereixen els jocs d'oposició.


1.5.3 Exemples

Ø Nom del joc: Traure-li amb la mà

Ø Tipologia de joc: Jocs de oposició

Ø Organització del grup i l’espai: La classe es divideix en parelles. Un dels alumnes posa la part exterior del seu peu contra l’exterior del peu de l’altre oponent. Els dos s’abracen situant els seus peus esquerres un pas més davant que l’anterior

Ø Descripció del joc: El joc consisteix en que quan estan situats en la postura indicada anteriorment, s’agafen de la ma dreta i tracten de derivar a l’oponent. El primer que aconseguisca que l’altre moga el seu peu o perda l’equilibri és el guanyador.

Ø Nom del joc: Proba la corda

Ø Tipologia de joc: Jocs de oposició

Ø Material: Corda

Ø Organització del grup i l’espai: Dos equips numèricament iguals s’enfronten en fila i tenen en les seus mans una corda marcada per la mitat, amb nusos, de tal forma que quede una distància de més o menys 2 metres entre els dos equips.

Ø Descripció del joc: Després de tindre l’organització dels equips el joc comença amb una senyal del professor. Els dos equips començaran a tirar de la corda. Guanya l’equip que aconseguisca desplaçar la meitat de la soga sobre el límit traçat a cada costat que es troba a una distancia d’uns 10 o 15 metres des de la línia mitja.


1.6 JOCS DE COOPERACIÓ-OPOSICIÓ


1.6.1 Definició

Aquestos jocs son un barrejat dels jocs anteriorment comentats y descrits. Per un costat, tenen la part de cooperació, on l’equip deu d’aconseguir uns objectius o unes metes mitjançant la cooperació dels seus components. Per altra banda, tenim l’oposició, on l’equip és trobarà davant un o diversos equips que intentaran evitar, amb la seua oposició, obtindre les metes i objectius del que consta aquestos jocs.

1.6.2 Característiques
Hi han diverses formes de jocs d’aquest tipus, per exemple:

-Els dos equips oposats per algun tipus de material, com per exemple el futbol, el basquet, el handball...

-Els dos equips oposats sense material de per mig, com per exemple el joc de l’hospital, on els grups transporten als companys a l’altra banda del camp i han de fer-ho avanç que els demés equips.
En quan a l’espai, hi pot haver un espai comú per als dos equips (futbol) o un espai per a cada equip (cementeri)
Aquest tipus de jocs, fomenten molt la competitivitat, per tant, ací el professor pren un paper amb molta importància, ja que haurà de saber transmetre valors com l’esportivitat, el respecte als contraris, o saber guanyar i inclús saber perdre.

1.6.3 Exemples

Ø Nom del joc: Futbol parelles.


Ø Tipologia de joc: Jocs de cooperació-oposició

Ø Organització del grup i l’espai: Dividim al dos equips i dins del equips els organitzem per parelles, ocupant un camp sencer de futbol sala.


Ø Material: Un baló de futbol y dues porteries.

Ø Descripció del joc: Jugar un partit de futbol sala però els components dels equips van agafats per parelles de la mà.





Ø Nom del joc: Baló torre.


Ø Tipologia de joc: Jocs de cooperació-oposició


Ø Organització del grup i l’espai: Dividim la classe en diversos equips i ocupem la pista sencera de basquet.


Ø Material: Un baló de basquet i dues bancs.


Ø Descripció del joc: Un de cada equip es puja damunt del banc del camp contrari, i és com un partit de basquet però per fer-ne punt han de passar-la al company del banc i que aquest l’agafe.







Ø Nom del joc: La paraula i la seua cançó.


Ø Tipologia de joc: Jocs de cooperació-oposició i musical.


Ø Organització del grup i l’espai: Tots asseguts en cercle dividits en dues equips.


Ø Material: Música.


Ø Descripció del joc: El professor diu una paraula, cada grup deu buscar una cançó en la que es trobe eixa paraula, fins que algun grup del dos no trobe cap cançó. El primer equip en arribar a cinc cançons guanina.






1.7 EL JOC COM A MTIJÀ EDUCATIU


El joc és una paraula que tracta d'escapar d’una definició. En canvi, la paraula educació s'associa a un conjunt d'instruments que una societat adopta per garantir la transmissió dels coneixements i valors que considera essencials. Així doncs, com és possible conciliar l'indeterminat del joc, el seu alè llibertari, el seu ésser tràmit d'interpretacions i adaptacions, amb una educació al servei d'un sistema que no acostuma a tolerar canvis que no estiguin previstos i controlats per endavant?

Precisament en fer coherent aquesta ambivalència resideix l'autèntic valor del nostre acte pedagògic. L'alumne que té possibilitats d'aprendre en un entorn distès, agradable, ple de reflexió i que alhora se li indueix a l'adaptació a situacions motrius de diferent naturalesa, és una persona que participarà en aquest procés d'ensenyament-aprenentatge rebent els estímuls educatius necessaris per a la seva formació integral, i alhora va a fer-ho gaudint del joc, d'aquesta activitat privilegiada de l'educació física.

El joc que s'orienta des de l'escola, hauria de servir de complement necessari al joc autònom que realitza el xiquet en altres condicions més espontànies, hauria de subratllar i incrementar seguretats. En definitiva, hauria de construir una clara disponibilitat cap al nou. De la mateixa manera, l'educació que es proposa des de l'escola, hauria de ser un complement de l'educació espontània que es vivència en un context no escolar.

Abans d'entrar en detalls sobre la utilització educativa de l'activitat lúdica, és convenient fer una ràpida revisió al paper que ha tingut el joc a l'escola.

Segons el moment històric, l'ambient sociocultural i la finalitat pretesa, se li atorga al joc una funció molt diferent en l'àmbit educatiu.



1.7.1 Ensenyar jugant

Influenciada per l'escola activa, li atorguen al joc un paper pedagògic privilegiat. S'intenten utilitzar les diferents manifestacions lúdiques en les que es pot presentar el joc (jocs d'oposició, de col·laboració, de col·laboració i oposició, jocs alternatius, jocs expressius, nous jocs, jocs populars tradicionals, ...), tractant de fer participi a l' alumne d'un aprenentatge agradable. Una sessió d'Educació Física pot ser únicament "Jugar".

L'esport és el veritable centre d'interès pedagògic, és considerat com una de les principals activitats físiques de les que disposa el professor d'educació física. Gairebé és considerat com un fi, i tots els elements que s'utilitzin incloent al joc preparessin l'alumne per aquesta activitat major anomenada esport.



1.7.2. Principals etapes en l’acceptació de les regles del joc

El professor d'educació física, hauria de ser un educador capaç de saber presentar els jocs més atractius i enriquidors per les característiques i necessitats dels seus alumnes. Això no vol dir que haja de tindre memoritzats molts jocs, sinó que hauria de conèixer perfectament als seus alumnes, i un cop determinat el nivell d'evolució locomotriu dels mateixos, hauria de dirigir-se a qualsevol dels molts manuals de jocs que existeixen per escollir els que més es acomodessin seu context educatiu.



1.7.3. Diferents exemples de jocs i manifestacions lúdiques per utilitzar en l’educació física

Com hem vist el joc infantil, es presenta en cada moment del desenvolupament de la persona de manera diferent, de manera que en considerar la utilització pedagògica del joc, recordem que hauríem de saber en quin estat es troben els nostres alumnes, i trobada aquesta premissa utilitzar les següents formes d'actuació lúdica, que es presenten en funció del seu nivell d'organització:

1. Exercici: No s'ha de confondre amb el joc. Generalment suposa l'execució analítica d'una acció, sense que apareguin les característiques lúdiques que conformen el joc.

2. Formes jugades: Són un pas intermedi entre l'exercici i el joc. Poden ser accions disfressades de ludisme a dir amb components lúdics de diversió, però que en no tenir una estructura interna clara, un sistema de regles establert, no es poden considerar jocs.

3. Jocs Simples: Són els jocs de menor organització estructural. Són els més adequats per a les primeres edats (cicle inicial). Quant un joc té nom, i un funcionament mínim, passa a ser una activitat organitzada, amb normes. Així tot joc té regles. Molts d'aquestes activitats solen ser jocs sensorials i perceptius.

4. Jocs Simbòlics - Dramàtics: Són els principals jocs de les primeres edats, impliquen un continu jugar metafòric, en el qual es simbolitza un personatge o esdeveniment que no és present, a través de qualsevol objecte o història central. És una excepcional activitat per a alumnes del cicle inicial.

5. Jocs Populars - Tradicionals: Són activitats lúdiques, que ofereixen privilegiades formes d'actuació. Poden tenir diferents nivells d'organització. El Dr.Parlebas en la seva tesi doctoral demostra la riquesa pedagògica d'aquestes pràctiques, les quals tot i no estar institucionalitzades (federades) poden tenir una lògica interna igual o fins i tot superior a la dels esports. Per aquest motiu no siguem partidaris d'utilitzar l'expressió jocs preesportius.

6. Esports: Des d'un punt de vista estructural, tenen els mateixos elements constitutius que el joc. Són una evolució dels jocs simples, que s'han anat progressivament codificant fins a aconseguir un nivell extraordinari de reglamentació i d'organització. Acomodats als interessos del nen poden ser un instrument de treball molt útil.

7. Grans Jocs: Solen ser activitats ludo-motrius que necessiten un nivell organitzatiu molt elevat. Solen fer-se amb molts jugadors, emprant una gran extensió (entorn natural) de joc, poden durar diverses hores, o fins i tot diversos dies, i de vegades també se serveixen de materials de notables dimensions (paracaigudes, pilotes grans ...).

Des d'una òptica general, podem asseverar que el procés d'ensenyament - aprenentatge en què es troba l'educació física, es dinamitza voltant de tres principals elements vertebradors: L'Alumne, El Professor, i La Acció Motriu Educativa (en aquest cas el Joc Motor ).

1.7.4. La valoració del joc

En la mesura del possible, hauríem reservar una part del desenvolupament de la sessió, per reflexionar sobre aspectes tan importants com:

- Recordar els objectius que es plantejaven el desenvolupament del joc.

- Plantejar les diferents possibilitats d'actuació (estratègies en jocs competitius, representacions i altres creacions en jocs expressius ...) que s'han donat cita.

- Valorar les intervencions dels alumnes

- Proposar variants i altres formes de joc.

Encara que les sessions d'educació física, normalment no gaudeixen de molt temps per dur a terme tot el que voldríem desenvolupar, si que seria convenient, de tant en tant introduir reflexions sobre els continguts que es van treballant.